Un home fotografia des d'un monticle de la vessant d'un turó coronat per un vell arbre del penja una gran campana la ciutat de Lalibela. Lalibela i les seves esglésies excavades a la pedra són el cor d'Etiòpia, un dels grans centres de pelegrinación i el major atractiu turístic de la ruta històrica pel país. La ciutat de Lalibela posseeix el més extens complex d'esglésies tallades a la roca d'Etiòpia, construïdes durant el regnat de Gebra Maskal Lalibela i declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1978. El rei Lalibela, al segle XII, va voler construir una nova ciutat a la imatge de Jerusalem, en resposta a la conquesta de Terra Santa pels musulmans. Molts dels seus edificis històrics van prendre el seu nom d'edificis d'aquella ciutat. La major part d'aquestes esglésies estan íntegrament excavades a la pedra formant un monòlit (una única pedra tot ella) la qual cosa fa d'aquestes esglésies obres úniques, típicament etíops. El conjunt està format per 13 esglésies. La més representativa de les esglésies de Lalibela és la de Beta Girorgios (Sant Jordi) amb planta de creu grega i quinze metres d'altura, tallada íntegrament a la roca i formant una galleda monolític.