Un nen diu en una de les esglésies de Lalibela. Al segle XII, el príncep Lalibela va fer construir al nord de l'actual territori etíop una dotzena d'esglésies excavades en pedra. Totes elles, comunicades per passadissos subterranis que foraden les roques volcàniques de la resseca i aisladísima població que avui porta el nom del monarca, s'erigeixen com un miracle inesperat i fabulós del cristianisme en aquesta ignota cantonada del continent africà. Efectivament, les boiroses muntanyes del centre d'Etiòpia amaguen un gran secret. Els seus pobles, a gairebé 3000 metres d'altura, resulten poc accessibles en temporada de pluges i ressecs la resta de l'any. Això, clar, ha contribuït al seu aïllament durant segles. Per això costa de creure el que veuen els nostres ulls quan el sòl s'enfonsa de sobte, cisellat per mans hàbils, i apareixen les línies d'un temple en forma de creu.