Fonda dels compares. Alguns bars de Salento. Quindío. Salento està ficat entre muntanyes cafeteres, palmells de cera, rius transparents i la boira que a la part alta expulsen els cims nevats. És un lloc harmoniós per caminar-sense pressa i amb la certesa que tot el que el conforma té el seu motiu i la seva raó, això parlant de les cases, l'església i totes les construccions del nucli urbà, els atractius naturals, són regals de la vida que no s'expliquen, i han començat alguns quilòmetres més avall on es desprèn el camí d'accés a l'Autopista del Cafè. Aquest desviament a la dreta s'interna per la ruta curvilínia de la vall frondós format pel riu Quindío, i pels costats on aquest es descobreix encara clar, apareix el corregimiento de Boquía, una bestreta del que ha de venir. En aquest caseriu sobre la vora de la carretera, els primers parroquians gentils i algunes típiques posades turístiques, senzilles però envoltades de verdor. Aquests llocs d'estança són allà perquè és necessària l'estació i el resguard per entrar en comunió amb l'entorn, les persones i el deixo càlid de la seva veu, els arbres tenyits de fruits, les estades tranquil · les que eleven a somiar truites. Salento es comença a viure amb tots els ingredients d'una vida tan natural com el verd que emana de la terra i les aigües que baixen per les llomes. I de nou el viatger està posat en els camins del municipi, allà pel Carrer Real i altres estan les altres posades turístiques. Les de l'armadura emulat de la colonització antioqueña, els racons de bahareque, guadua i flors són còmplices de papallones i ocells que en desbandada arriben a alegrar els dies. Aquest espectacle és per apreciar en les estones de descans o en els primers moments del matí, perquè a fora hi ha molt a fer: a la plaça central, entre l'oferta artesanal i gastronòmica del Carrer Reial, al mirador al final de la llarga escala o al majestuós vall de Cocora.