Voltants del monestir de Drepung durant el Iogurt Festival o també anomenat Festival Shoton. Cada any, al mes d'agost, entre 35.000 i 40.000 turistes van a Lhasa, capital de la regió autònoma del Tibet, amb motiu de la celebració del Festival de Shoton que, juntament amb l'Any Nou tibetà, és considerat el festival més popular de la cultura i tradició Tibetana. El Festival, que data del segle XI, és conegut també com a Festival del Iogurt pel fet que els habitants de la regió oferien iogurt a aquells monjos que havien acabat el seu retir espiritual. Des del segle XVII, el festival, que antigament se celebrava exclusivament per motius religiosos, s'ha convertit en l'ocasió perfecta per fer rituals budistes, representacions folklòriques de l'òpera tibetana, així com carreres de iacs i cavalls. El Festival comença a primera hora del matí al Monestir de Drepung a pocs quilòmetres de la ciutat, quan 100 lames transporten un thangka (típic tapís pintat o brodat) amb la imatge del Buda Sakyamuni, de 35 metres de llarg, a un turó propera al Monestir i el desenvolupen perquè els visitants el puguin admirar i demanar salut i felicitat. Les celebracions continuen durant una setmana al Palau Norbulingka, antiga residència estiuenca del Dalai Lama, on s'organitzen espectacles d'òperes tibetanes de diferents províncies. En el meravellós parc del palau, els tibetans es reuneixen amb les seves famílies per fer pícnics. Inclòs en la majoria de les rutes turístiques que es realitzen en el mes d'agost, en les últimes edicions, el festival ha estat "contaminat", per efecte del desenvolupament comercial de la zona, amb esdeveniments no tradicionals com, per exemple, fires i exposicions d'automòbils i immobiliàries. El 2010, durant les fires i exposicions celebrades es van signar contractes comercials d'inversió per un valor superior a 4.000 milions de iuans.  

 

LA ABADÍA DE FONTEVRAUD, SÍMBOLO DE PODER. Fundada en 1101 por el eremita Robert de Abrissel, la abadía de Fontevraud se convirtió durante la Revolución francesa en una de las ciudades monásticas más grandes de Europa. Sustentado por los papas, los obispos y los condes de Anjou, se erige como el símbolo del poder de los Plantegenêt albergando aquí su necrópolis. Aquí, en la iglesia de la abadía, eligieron ser sepultados los reyes Plantagenet (Enrique II, Eleonora de Aquitania, Ricado Corazón de León y Isabel de Angoulême).