Una dona ha traginat el seu fill als carrers de Lhasa. La història de Lhasa és la història del Tibet. Ja que es va convertir en capital del país quan va ser unificat per primera vegada sota Sontsen Gampo, perdent la seva importància amb el desmembrament del Tibet al segle IX. No tornarà a ser capital fins l'any 1642 quan el Cinquè Dalai Lama ascendeixi al poder. Sota la batuta d'aquest governant és quan es construeix la Lhasa que es visita actualment, ja que va ser durant els seus anys de govern quan es van aixecar els edificis més representatius de la ciutat, com el Palau de Potala i altres monestirs. Des de llavors la seva importància no deixarà de créixer. Durant els segles XVII i XVIII no només va ser el centre polític i religiós del Tibet, sinó també el centre econòmic al qual es dirigien les caravanes de comerciants i el lloc on els nobles manaven als seus fills a residir, amb l'esperança d'assolir els favors del Govern o d'algun dels grans monestirs. L'únic centre de població mitjanament important a tot el país, ha patit en els últims anys l'emigració dels xinesos, amb càrrecs importants en l'administració i la milícia, creant-se de fet, dues ciutats. La ciutat tradicional, tibetana, i la moderna, més xinesa.