Aymeric. Barranquisme al Rio Langevin, al costat de la cascada de Grand Galet. L'especial orografia del terreny va propiciar la formació d'innombrables les, (nom local mitjançant el qual es defineixen els torrents de muntanya) i de Ravines (torrents). Amb més de 70 barrancs equipats, a més d'innombrables vies d'escalada, Reunion és sense cap dubte un referent a nivell mundial per als amants del descens de barrancs. Les característiques de la major part de descensos, difereixen bastant dels barrancs que tenim per les nostres latituds. En Reunion el principal protagonista és el desnivell, tant total com parcial, ja que són habituals les grans cascades, com les de Ravine Blanche, on l'aigua inicialment es precipita a través de sengles cascades de 440 i 310 metres d'alçada respectivament. O també amb desnivells acumulats que sobrepassen els 1.000 metres, com és el cas del Bras Magazín, amb 1.140 metres. Les aproximacions i els retorns dels barrancs també són una veritable aventura, ja que en moltes ocasions, especialment en els canons del Circ de Salazie, discorren a través d'una espessa vegetació, salvant trams que arriben a ser verticals amb l'ajuda de cordes fixes, escales d'alumini, o simplement fent el Tarzan per les arrels i les branques dels arbres. Són el que en Reunion s'anomenen Sentiers de canyoneurs (senders de canoners o barranquistes). Nosaltres alucinábamos en pensar en el treball i la dificultat que va haver de portar obrir aquests senders. Prova d'això és que l'obertura del barranc de Rivière des Roches, va suposar amb 14 dies d'expedició, la major obertura de la història del barranquisme. Allà per l'any 1.989 el guia d'alta muntanya francès Pascal Cues, va arribar per primera vegada a Reunion a una expedició de tres setmanes de durada. Pascal va quedar captivat davant l'extraordinari potencial de l'illa, tant és així, que el que inicialment havia de ser una estada de tres setmanes es va convertir en sis mesos ... A ell se li deu el naixement del barranquisme i l'escalada a l'illa i l'obertura d'innombrables descensos com el del Trou de Fer, Takamaka, Ravine Blanche, Fleur Jaunes i un llarg etcètera. Finalment Pascal es va instal · lar a Reunion, fundant diverses empreses de guies: Canyon Reunion, la Compagnie des Guides de la Reunió i Réunion Sensations. Tots els barrancs es poden classificar en tres grans grups, atenent a les seves característiques: els barrancs verds, vermells i blaus. Els barrancs verds es troben situats al Circ de Salazie. Reben aquest nom gràcies a la vegetació exuberant que els envolta i estan molt encaixats. A causa de les dues característiques presenten uns accessos força complexos. Els cingles vermells estan situats al Circ de Cilaos i de Mafate. Deuen el seu nom als innombrables afloraments ferris, que li donen el color vermellós tan característic a la roca. El seu perfil és similar al dels barrancs que trobem per les nostres latituds, concretament als Pirineus. Finalment els barrancs blaus situats a la franja litoral i secs gran part de l'any, presenten una llera poc encaixat i per tant uns accessos relativament senzills.