Estàtues al vespre al pont de Carles. Praga. El pont de Carles, és el monument més cèlebre de Praga, i comunica la Ciutat Vella i Malá Strana. Tot i que actualment és de vianants, en el seu temps podia donar pas a quatre carruatges en línia. Avui dia, moltes de les estàtues que alberga són còpies, ja que les originals es consercan al Lapidarium del Museu Nacional de Praga. Fins 1741, aquest pont era l'únic que creuava el Moldava. Mesura 520 m de llarg i es va fer amb blocs de pedra sorrenca, reforçada, segons es creu, afegint ous al morter. El encàrrec Carles IV el 1357 per substituir el pont Judit, destruït per les inundacions i es deu a Peter Parler. La seva primera estàtua va ser la de Joan Nepomuceno, inspirada en la estatutari de Benini del pont Sant'Angelo de Roma, ja que Joan de Neponucemo va ser llançat del pont per ordre de Wenceslao IV a 1393. En 1648 els successos van destrossar part del pont i en 1890 una inundació va destruir tres ulls del pont. Aquesta és la llista de les 30 estàtues que apareixen en el pont de Carles: Sant Wenceslao, 1858 Crist entre els Sants Cosme i Damià, 1709 Sant Joan de Mata, Sant Fèlix de Valois i el beat Ivan, 1714 San Vito, 1714 Sant Adalberto , 1709 Sant Felip Benzi, 1714 Santa Lutgarda, 1710 Sant Gaietà, 1709 Sant Joan Nepomuceno, 1683 Sant Agustí, 1708 Sant Nicolau Tolentino, 1708 Sant Judes Tadeu, 1708 Sants Vicent Ferrer i Procopi, 1712 Sant Francesc d'Assís amb dos àngels, 1855 Sant Antoni de Pàdua, 1707 Santa Ludmila, 1710 Sants Norberto, Wenceslao i Segimon, 1853 Sant Francesc de Borja, 1710 Sant Joan Baptista, 1857 Sant Cristòfol, 1857 Sants Ciril i Metodi Sant Francesc Xavier, 1711 Santa Anna, 1707 Sant Josep, 1854 Crucifixió, segle XVII Pietà, 1859 Santes Bàrbara, Margarita i Isabel La Verge, Sant Domingo i Sant Tomàs, 1708 La Verge i Sant Bernat, 1709