A l'interior de les esglésies de Lalibela és fàcil trobar a la gent asseguda a terra resant. Tot aquí respira a fe. A una fe dura com la mateixa pedra. El més característic d'aquest lloc són les esglésies rupestres excavades a la roca de vermella gres del triàsic, de gra fi, i que formen part del Patrimoni Mundial des de 1978. Es tracta d'una increïble trama d'esglésies i capelles comunicades entre si per mitjà d'una complexa sèrie de passadissos i galeries. Cada església està excavada a diferent nivell i amb canalitzacions, per tal que en època de pluges l'aigua corri i no provoqui inundacions. Disposen d'aljubs i d'elements defensius. Els anomenen cases (bet o bieta en llengua vernacla) a aquests oratoris que responen a dos tipus d'estructures: uns són de planta rectangular amb tres naus, una central i dos laterals, i altres són de planta en creu grega. Les portes i finestres, anogostas i tallades en la mateixa pedra, presenten bonics arabescs. L'interior estava policromat amb pintures d'estil bizantí, algunes d'elles encara s'aprecien borrosament.