BOTSWANA: D'SAFARI AMB OE. Les flors i els petits nenúfars són una constant en el safari aquàtic efectuat des del campament Eagle Island Camp

Les flors i els petits nenúfars són una constant en el safari aquàtic efectuat des del campament Eagle Island Camp d'Orient Express, als afores de la Reserva d'Animals de Moremi, a Botswana. El Delta de l'Okavango. És un dels llocs més fascinants i desconcertants del continent negre, on l'aigua es troba amb les sorres del desert del Kalahari formant un petit univers de vida salvatge únic i extraordinari. Aquest és un lloc molt bo, igual que la propera Serongo, per començar a conèixer el delta transportat en una mokoro, les petites piragües construïdes tradicionalment a partir d'un tronc d'arbre. Un barquer situat a la part posterior ens empeny fàcilment amb una perxa d'entre quatre i cinc metres a través de canals amples. El delta comença a obrir-se allà i les milers de ramificacions que pren encara no s'aprecien tan bé com en l'altre famós lloc: Maun, situat a l'extrem sud-oest del delta. Autoanomenat com "la porta del delta de l'Okavango", Maun és un dels llocs més turístics del país. Però això, a Botswana, és gairebé fins bo: molta oferta, molts campaments diferents per allotjar-se, bancs i restaurants decents, moltes activitats ... La concentració de turistes és tan escassa i els hotels estan tan separats uns d'altres al llarg del riu que de vegades costa creure que estiguem en un lloc realment turístic, més encara si ho comparem amb la costa d'Espanya. Aquest és un gran punt de partida per fer una excursió de dos o tres dies a la piragua. Cadascuna admet un màxim de dues persones i el remer, que fa de guia. Una cooperativa és la que gestiona tots els viatges en mokoro, establint rotacions entre els remers per beneficiar a tota la comunitat. Les tarifes són estàndard per dia, una part de les quals va a un fons comú per a millores a la comunitat. La idea és que el benefici es reparteixi equitativament. Des Maun, ens transporten en una barca a motor per un dels rierols fins Bor, el punt de partida. A partir d'aquí entrem en el regne de l'aigua, del silenci, de la càmera lenta. Asseguts al terra de la barca, avancem per llengües de manses aigües, gairebé quietes, totalment transparents però amb una coloració vermellosa. L'aigua queda moltes vegades camuflada per la vegetació que envaeix la llera i la seva superfície i en ocasions el barquer inventa el camí, empenyent-nos per sobre dels joncs i nenúfars, sense massa dificultat. A l'horitzó, a les illes assenyalades pels arbres (palmeres, banús o el curiós arbre salsitxa) no triguen a apareixen ocells (blauets, agrons, àguiles) i algun antílop. Però per veure animals més grans encara hem de endinsar-nos més en el delta i buscar terra ferma. En alguna de les milers d'illes que componen el delta és on viuen els grans mamífers. L'aigua, i més al mig del desert, és vida i per això el delta és un dels millors llocs de la regió per veure'ls. Contrari al que molts creuen, l'aigua del delta no desapareix per baix, no es filtra. Bé, no tota. S'estima que només el 2% passa a formar part dels aqüífers que hi ha a la zona. La gran majoria s'evapora (el 36%) o transpira (el 60%) consumit per les plantes que neixen i viuen gràcies a ella. La resta flueix al llac Ngami, a la part sud-oest del delta.