Els micos nassuts salten d'arbre en arbre en els vessants del riu Kinabatangan. Els micos nassuts només es poden veure en el seu estat natural a Borneo. Per a la majoria de les persones, el més impactant no és el seu nas (que ho és), sinó que a causa del estrany pelatge i la seva llarga cua, aquests micos transmeten una sensació molt estranya, entre peluix i pallasso, entre animal i persona. Els seus moviments, com en molts altres micos, són molt "humans", però és que a més la seva immensa panxa, la seva enorme nas i el color que exhibeixen, fan que sigui inevitable no pensar en cert tipus de turista. Els habitants de Borneo devien tenir una idea similar, ja que no van dubtar a rebatejar als micos nassuts quan els primers europeus van treure el cap per la seva illa. El nom oficial d'aquests micos és "bekantan", però molts locals els anomenen "orang Béland", o "habitant de holanda". L'holandès de tota la vida, anem ... Anem a pensar bé i assumir que van anomenar "holandesos" als micos perquè eren els europeus que més a mà tenien (tot i que abans havien passat per allà els anglesos) i no perquè fossin els que més semblant tenien als micos nassuts. En qualsevol cas, veure un mico nassut en Bako és una experiència que bé val un viatge. I si a la visió del mico nassut li unes les fantàstiques excursions, els increïbles paisatges, l'ambient que es respira a les cabanes del parc nacional i els altres animals que poblen el parc, Bako es converteix ràpidament en un d'aquests llocs on un desitja quedar-se durant molt més temps del que un viatge "normal" sol permetre. Per això no és estrany trobar entre els que visiten el parc gent que porta viatjant 3 mesos, 9 mesos, 1 any, 5 anys, ...