AMAZONES TRIBU DELS Yagua Yagua AL RIU AMAZONES
Poblat yagua. Les sarbatanes, anomenades pucunas són enormement allargades i fabricades artesanalment. Poblat yagua. Una adolescent pintada tradicionalment posa davant la càmera. Poblat yagua. Retrat d'algunes de les adolescents que viuen en el poblat al costat de la seva mascota, un petit titi pigmeu (el mico més petit del món).
     
Poblat yagua. Les sarbatanes, anomenades pucunas són enormement allargades, fabricades artesanalment i s'utilitzen per a caçar. Poblat i aigua. Retrat d'algunes de les adolescents que viuen al poblat amb la seva mascota, un petit titi pigmeu (el mico més petit del món). La majoria de la gent gran només parlen la llengua i aigua, però les noves generacions ja són bilingües, gràcies a les escoles que s'han creat per als indígenes i en les que s'imparteixen les dues llengües. Poblat yagua. Dues dones donen de mamar als seus fills. Una d'elles posa amb la seva mascota, un petit titi pigmeu (el mico més petit del món). Poblat yagua. Una dona riberenca posa amb la seva filla.
     
Poblat yagua. Mascota d'una de les nenes adolescents Yaguas, un petit titi pigmeu (el mico més petit del món). Poblat yagua. Unes nenes es pinten amb les seves pintures tradicionals. Poblat yagua. Un adolescent mostra una de les màscares que venen com artesania local.
     
Poblat yagua. Una de les aficions d'aquesta tribu és la de cantar i ballar. Entre els instruments musicals disposen de flautes, tambors i maraques. Poblat yagua. Una de les aficions d'aquesta tribu és la de cantar i ballar. Entre els instruments musicals disposen de flautes, tambors i maraques. Poblat yagua. Una adolescent pintada tradicionalment posa davant la càmera.
     
Poblat yagua. Un dels caps del grup posa davant la càmera. En la vora d'uns dels rius de la reserva Parc Nacional del Manú, d'un milió 900 mil hectàrees i situada al sud-est del Perú, en ple Amazones, un arqueòleg i una turista aconseguir fotografiar-per primera vegada-a un grup de índígenas mashco-piros, dels quals poc o gens es coneix, ja que defugen el contacte amb la civilització i viuen en total aïllament. A les imatges-preses a distància-es veu a alguns usant taparrabos, tot i que la majoria (entre els quals figuren homes, dones i nens) estan totalment nus. Les imatges van ser donades a conèixer per l'ONG Survival, que estudia els grups de índígenas que no tenen contacte amb el món civilitzat i que, segons càlculs de l'entitat, no són més de 100 al món. Laura de Luis, portaveu de Survival, va explicar a La Tercera que es creu que a l'Amazones peruà viuen uns 15 d'aquest tipus de tribus, que estan dividides en grups de 20 a 50 persones. "Encara que hi ha alguns indígenes mashco-piros que han estat contactats per persones i s'han anat a viure fora de la selva, són els menys". La foto més significativa va ser la que va prendre l'arqueòleg espanyol Diego Cortijo, qui al novembre passat navegava per un dels rius de la reserva com a part d'una investigació personal, quan va notar la presència d'aquests indígenes. A uns 120 metres d'ells, va aconseguir treure la càmera i un teleobjectiu per captar uns 10 d'ells mentre estaven a la vora del riu. Una cosa molt semblant al que li va passar a Gabriella Galli. Aquesta dona era a la zona fent una ruta d'observació d'aus quan des del riu en què navegava va veure a un petit grup d'adolescents mashco-piros en una de les riberes. "La foto va ser presa des del vaixell i no es va produir cap contacte", diu De Luis. No volen contacte Fa un any, la mateixa ONG va revelar fotos d'una altra tribu que vivia a l'Amazones brasiler aïllada del món, també a l'interior d'una reserva. En aquesta ocasió, la foto va ser captada des de l'aire pel govern de Brasil. Gràcies a aquesta foto, es va poder deduir que els indígenes manejaven tècniques de cistelleria i pintura i que practicaven la cacera (per les llances que tenien) i l'agricultura, per canastres plens de mandioca. No obstant això, dels indígenes mashco-piros no se sap gairebé res, excepte que no volen tenir contacte amb el món exterior. De fet, De Luis explica que per la major pressió que hi ha sobre el seu hàbitat-per tala d'arbres i recerca de petroli-han incrementat l'albirament de mashco-piros en els seus últims mesos, els que han respost amb violència enfront dels invasors. Una dada: l'any passat van disparar una fletxa a manera d'advertència a un guàrdia del Parc del Manú, "el que interpretem com un avís, ja que es va llançar una fletxa sense punta", diu De Luis. Encara que aquest any va aparèixer mort d'un flechazo Nicolás "Shaco" Flors, un indígena d'una altra tribu que per 20 anys va ajudar a molts científics a estudiar la zona. L'experta diu que busquen protegir-se de les noves amenaces, entre elles, una nova: el tràfic de drogues. Segons l'ONG, els cartells estan utilitzant terreny de la seva selva per cultivar plantes de coca, endinsant-se en terrenys en què només els indígenes aïllats es mouen comunament. Se sap molt poc sobre els orígens d'aquesta família lingüística. Al principi hi havia 4 llengües conegudes incloses en aquest grup: PEBA, masamae, yameo i yawa. La llengua PEBA es localitzava en les proximitats de la frontera peruà-brasilera, al riu Chichita, afluent esquerre de l'Amazones, entre els rius Napo i ICA / Putumayo. El masamae es va parlar al riu Mazan. De la tercera llengua, l'yameo, no es tenen molts registres. En qualsevol cas, durant la meitat del segle XX es van extingir. En l'actualitat, l'única llengua de la família lingüística PEBA - Yagua que es parla encara és l'i aigua (yawa). Poblat yagua. Les sarbatanes, anomenades pucunas són enormement allargades, fabricades artesanalment i s'utilitzen per a caçar. Un yagua prepara els dards, que guarden en un full de palma plegada, i estan fabricats amb pedres punxants i fibra de ceiba. Poblat yagua. Les sarbatanes, anomenades pucunas són enormement allargades, fabricades artesanalment i s'utilitzen per a caçar.
     
Poblat yagua. Els caps del grup posen al costat de la cabana central que serveix per a la realització de diferents actes i shows. Poblat yagua. Cabana central que serveix per a la realització de diferents actes i shows. Poblat yagua. Retrat d'alguns dels habitants que componen aquest assentament riberenc.
     
Poblat yagua. Interior d'una cabana per assistir a una mena de ball cerimonial anomenat bujurqui, en el qual dansen amb foc en cercle. Poblat yagua. Interior d'una cabana per assistir a una mena de ball cerimonial anomenat bujurqui, en el qual dansen amb foc en cercle. Poblat yagua. Retrat la vintena d'habitants que componen aquest assentament riberenc. FAMÍLIA PEBA-Yagua Se sap molt poc sobre els orígens d'aquesta família lingüística. Al principi hi havia 4 llengües conegudes incloses en aquest grup: PEBA, masamae, yameo i yawa. La llengua PEBA es localitzava en les proximitats de la frontera peruà-brasilera, al riu Chichita, afluent esquerre de l'Amazones, entre els rius Napo i ICA / Putumayo. El masamae es va parlar al riu Mazan. De la tercera llengua, l'yameo, no es tenen molts registres. En qualsevol cas, durant la meitat del segle XX es van extingir. En l'actualitat, l'única llengua de la família lingüística PEBA - Yagua que es parla encara és l'i aigua (yawa).
     
Poblat yagua. Unes nenes pintades posen davant la càmera. Poblat yagua. Retrat d'alguns dels habitants que componen aquest assentament riberenc. Poblat yagua. Unes nenes posen davant la càmera.
     
Yaguas del poble d'Indiana en una mena de show-ball que simbolitza el seu dia a dia. Yaguas del poble d'Indiana en una mena de show-ball que simbolitza el seu dia a dia. Yaguas del poble d'Indiana en una mena de show-ball que simbolitza el seu dia a dia.
     
Yaguas del poble d'Indiana en una mena de show-ball que simbolitza el seu dia a dia. Dones Yaguas del poble d'Indiana fan una demostració de com s'elabora el masato, una beguda alcohòlica que es fabrica mastegant i fermentant l'arrel de la iuca. Una de les múltiples varietats de granotes que poden albirar en els boscos primaris de la selva amazònica.
     
Plànol general de la selva amazònica i el bosc primari. Plànol general de la selva amazònica i el bosc primari amb un primer pla d'una Heliconia. Guacamai blau i groc. Ara ararauna.
     
Un mico esquirol (Saimiri) en un dels boscos primaris de la selva amazònica. Un dels múltiples ocells que poden albirar en els boscos primaris de la selva amazònica. Un mico esquirol (Saimiri) en un dels boscos primaris de la selva amazònica.
     
Navegant per un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Piscina d'hidromassatge del Ceiba Tops Luxury Lodge de Explorama. Navegant per un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana.
     
Navegant per un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Pescant piranyes en un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Pescant piranyes en un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana.
     
Un ós mandrós pujat a un arbre d'un bosc primari de la selva amazònica. Enormes nenúfars Victoria Regia en un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Enormes nenúfars Victoria Regia en un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana.
     
Un nadiu subjecta una serp en un dels boscos primaris de la selva amazònica. Petites cabanes amuntegades en el marge d'un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Petites cabanes amuntegades en el marge d'un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana.
     
Boira matinal en un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Una barca navegant per un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Una barca navegant per un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana.
     
El Amazon Canopy Walkway, un dels ponts penjants més llargs del món, que permet veure els animals del bosc primari d'una alçada de 37 metres i està suspès al llarg dels 14 arbres més alts de l'àrea. El Amazon Canopy Walkway, un dels ponts penjants més llargs del món, que permet veure els animals del bosc primari d'una alçada de 37 metres i està suspès al llarg dels 14 arbres més alts de l'àrea. El guia Amner es passeja pel Amazon Canopy Walkway, un dels ponts penjants més llargs del món, que permet veure els animals del bosc primari d'una alçada de 37 metres i està suspès al llarg dels 14 arbres més alts de l'àrea.
     
El xaman local cura les diferents malalties a base de llet de ojé, gingebre, clau, i molts altres productes naturals arribant a realitzar fins i tot rituals amb ayahuasca si cal. En el mercat del poble d'Indiana es pot comprar carn de caiman. En el mercat del poble d'Indiana es poden comprar ous multicolors.
     
Una barca en una zona inundada pròxima al Explorama Lodge de Explorama a uns 80 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Un riberenc del poblat de Timicuro I esmola un ganivet davant de casa seva. Uns nens riberencs del poblat de Timicuro I somriuen davant la càmera.
Una dona riberenca del poblat de Timicuro I descansa en la hamaca al costat del seu fill. Uns nens riberencs del poblat de Timicuro I somriuen davant la càmera. Paisatge amb flors al poblat riberenc de Timicuro I
Una dona riberenca del poblat de Timicuro I prepara uns juanes d'arròs i pollastre. Dofins rosats d'aigua dolça en un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. En la seva joventut aquests dofins són de color gris. Uns turistes de Explorama en una embarcació per observar els dofins rosats d'aigua dolça en un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana.
Una dona riberenca del poblat de Timicuro I venent uns juanes d'arròs i pollastre. Un dels carrers del centre de Iquitos. Autobús de passatgers que cobreix el trajecte entre l'aeroport i el centre de Iquitos.
  L'AMAZONES PERUÀ