Una dona està en trànsit. Va ser en el segle XVI que el vudú va arribar a Amèrica com la religió polissó dels esclaus africans encadenats a Haití i Santo Domingo (el que abans es va dir Illa Espanyola). Com en altres cultes, al vudú l'instant previ a la mort defineix d'alguna manera el futur de l'ànima. Un creient moribund ha de rebre per això la visita dels 'hougans' (sacerdots homes) o 'mambos' (dones), encarregats d'alliberar la seva ànima dels esperits que no ho deixen partir a on ha d'anar, això, en la cerimònia del 'dessounen'. Per això és que la Ra-Ra d'aquest any portava a sobre una càrrega emocional tan forta: ningú va pensar en el 'dessounen' quan Haití queia a trossos i la mort arribava-multiplicada per milers-enmig de les vibracions del terratrèmol del 12 de gener. Es creu, doncs, que hi ha ànimes que encara vagabundegen per tot el país sense poder elevar cap a la reencarnació. Els retrets a manera d'explicacions van aparèixer per tot arreu: "Els esperits ho sabien, ens van avisar, però no els vam entendre", va dir dies després del terratrèmol André Ismaite, un respectat 'hougan'.