Els cossos, els cants i la música "rarà", comú a les celebracions vudú, es barregen amb perfums d'herbes i pocions preparades per demanar favors als esperits. Els creients passen hores sota a l'aigua, diuen, estenen els braços al cel, s'abracen. Molts llancen al cel la seva roba vella, símbol d'un passat que volen deixar enrere, i porten amb si herbes medicinals. Alguns consulten als "hougan" (sacerdots) o les "mambo" (sacerdotesses) que estarien posseïts per alguns dels lloes, divinitats del Vudú. De fet, els hougan i mambo són els encarregats de la direcció del culte, caps màxims dels altars consagrats als sants i, alhora, "són intèrprets de la voluntat dels lloes".