Arbres de falguera a la Selva de Bélouve Forest. Les falgueres són gairebé mundialment coneguts, són una planta típica de la llar, i estan en molts boscos. Però uns cosins germans d'aquests, són les falgueres arborescents, o sigui arbres falgueres. Uns vegetals d'allò més estranys, no només per la seva forma sinó perquè es podria dir que són gairebé uns "fòssils vivents". El nom científic és Cyatheales, un ordre que es divideix en dues famílies principals són Dicksoniaceae i Cyatheaceae. A diferència dels seus cosins, aquests falgueres arborescents creixen amb un tronc, no són arbustius. Són frondosos, i aquesta fronda creix alta. Poden arribar als 15 metres d'altura. Si es fixen, a simple vista poden semblar palmeres, però són molt diferents. El tronc no és com en els arbres típics, que són els que re reprodueixen amb flors i fruits. No formen teixits nous, els anells, a mesura que creixen. Per contra el tronc està compost per arrels que s'expandeixen a mesura que l'arbre falguera creix. No solen arribar a edats majors de 20 anys. Com les falgueres arbustives, aquests es reprodueixen amb espores, una de les formes de reproducció més primitiva. Solen créixer en zones subtropicals d'Austràlia, Nova Zelanda i altres illes d'Oceania. Per descomptat també creixen a l'illa de Reunió. Només un gènere creix a Europa, el culcita. Són molt antigues, ja que es van originar en el període Juràssic, fa gairebé 200 milions d'anys.