Vistes aèries del Flatiron Building. L'edifici Fuller o edifici Flatiron, com és més conegut, és un gratacel centenari situat a Manhattan. Era un dels edificis més alts de Nova York quan va finalitzar la seva construcció l'any 1902. Va rebre el seu nom oficial de George A. Fuller, fundador de l'empresa constructora que va finançar l'obra i que havia mort el 1900. El Flatiron es troba en una illa triangular, limitada al sud pel carrer 22, a l'oest per la Cinquena Avinguda ia l'est per Broadway. Aquestes dues últimes carrers conflueixen davant de l'edifici amb el carrer 23, a l'altura de Madison Square. El veïnat que l'envolta rep el nom de districte Flatiron en honor seu. L'edifici d'estil Beaux Arts va ser dissenyat per l'arquitecte de l'escola de Chicago Daniel Burnham. Igual que una columna clàssica grega, la seva façana de calcària i terracota està dividida horitzontalment en tres parts. L'ús de l'acer en la seva construcció va permetre que l'obra arribés als 87 m d'alçada, el que hauria estat molt difícil emprant les tècniques habituals de l'època. Més conegut mundialment amb el sobrenom de Edifici Flatiron causa de la seva característica forma triangular similar a les planxes de l'època, en un principi se li va posar el nom oficial de Fuller Building, en honor al Promotor que va encarregar la seva construcció, George A. Fuller, que va morir tristament dos anys abans d'acabada l'obra l'any 1900. L'edifici va ser inaugurat l'any 1902 i està considerat com un dels gratacels més antics de la ciutat de Nova York. La construcció d'aquest edifici va motivar que arribés un nou estil arquitectònic a Nova York, el Skyscraper (Gratacels). El famós edifici va ser dissenyat pel prestigiós arquitecte de l'Escola de Chicago Daniel Hudson Burham, que va poder erigir l'edifici fins als gairebé 87 metres de l'època gràcies a l'estructura d'acer interna que el sosté. El sistema estructural va ser heretat de les construccions anteriors de gratacels realitzades a la ciutat de Chicago, sobretot després del trist incendi de 1871. Gràcies a aquesta estructura d'acer es va poder començar a revestir les façanes dels edificis amb un sistema de mur cortina; aquest sistema estructural innovador iniciat per l'Escola de Chicago en l'últim terç del segle IXX s'està implementant avui en dia en el disseny de nombrosos gratacels i edificis alts d'avantguarda.