Edifici del gran teatre convertit avui dia en Opera Nacional de Montpeller a la Place de la Comédie. Dinàmica Occitana. Al segle XVIII, els murs de la ciutat medieval van ser reemplaçats per avingudes i places. El centre neuràlgic de Montpeller està a la Plaça de la Comédie, amb la font de les Tres Gràcies i l'edifici parisenc de l'Opéra-Comédie. Per arribar al barri més modern d'Antigone, cal travessar el Poligone, la zona comercial. Al final de l'edat mitjana, Montpeller estava tancada per fortificacions i començava a asfixiar. A ningú li importava però-gairebé com un símbol-creixien pins des d'una de les torres, batejada La Tour des Pins. En aquesta època, el doctor Nostradamus, rebut a la universitat d'aquesta mateixa ciutat, curava amb plantes medicinals, ajudat per l'astrologia. En una de les tantes prediccions, hauria dit que Montpeller desapareixeria quan els pins de la torre, ja vells, es caiguessin. No obstant això, temps després, el doctor va morir, i els pins, les arrels arruïnaven l'edifici, van ser reemplaçats per xiprers. És per això que, tot i Nostradamus, Montpeller-florent capital de la regió de Llenguadoc-Rosselló-segueix en peu, al sud de França, a tres hores vint de París al tren d'alta velocitat. Els automòbils estan prohibits al Écusson, el centre medieval de la ciutat, un dels espais de vianants més grans d'Europa. Als carrers laberíntics, l'oïda urbà tracta d'adaptar-se al silenci. I la promiscuïtat d'aquests espais medievals, amb els seus hàbits contemporanis, augmenta el desconcert. Una soprano assaja una òpera de Verdi, el so d'una bateria surt d'un soterrani protegit, algú dorm amb fons de Chopin. Amb el pas del temps, el Écusson va viure transformacions arquitectòniques que el teixit medieval va incorporar sense violència. Una antiguitat reciclada, amb edificis que semblen caure a trossos: part de l'encant. Les portes d'entrada, d'un metre d'alçada, estan sempre obertes. Les escales cargol són estretes i no estan il · luminades. Els lloguers, aquí, són els més cars.