Una perruqueria d'estil modern al centre històric de Montpeller. Fundada al segle XI, Montpeller és una ciutat jove pel que fa a les seves veïnes Nîmes, Narbona, Béziers o Carcassona, creades en temps romans. Va néixer com un intercanvi de favors, i el cavaller Guilhem va construir un castell i una església, que més tard s'anomenaria Montpeller. La ciutat va créixer ràpid en l'àmbit comercial i acadèmic. Al segle XIV, va passar del regne d'Aragó als reis de França. Arribat el segle XVIII, els murs van ser reemplaçats per avingudes espaioses i places. Avui, la plaça de la Comédie, anomenada L'œuf (l'ou), és l'escenari central de la ciutat, un gegantí espai de vianants on convergeixen totes les mirades. En el seu centre, Les Trois Graces (Les Tres Gràcies) tenen els seus cossos alçats, els braços inclinats i els somriures provocadores. Coronen una gran font amb terra de marbre de Carrara. Abans, les figures es cobrien quan sortien els sants en processó. A un costat de la plaça, l'Opéra-Comédie, del segle XIX, està inspirada en el model parisenc. En les seves escales monumentals, es refugien els punks i els gossos que, aquí, gaudeixen de bona salut gràcies potser als bons oficis de Saint-Roch, el sant nascut a Montpeller en 1340, que curava els malalts i als animals, sempre acompanyat del seu gos. Des de la plaça, per accedir a la modernitat, cal travessar el centre comercial del Poligone, temple del consum, antic cementiri protestant. Al final d'una escala mecànica neix Antigone, símbol del progrés, el barri nou, dissenyat per l'arquitecte Ricardo Bofill. Es tracta d'un conjunt d'edificis neoclàssics al llarg d'un quilòmetre, que inclou departaments, oficines, locals i espais públics. L'home desapareix darrere de tanta verticalitat i vent gelat.