Al principi els habitants de la regió havien subsistit gràcies a les activitats agrícoles com el cultiu d'ametllers, Erguén, palmeres, blat i ordi, però l'escàs benefici d'aquestes va portar amb si que moltes persones emigressin a la recerca d'un millor futur. Avui el panorama és una mica més encoratjador ja que el turisme s'ha incrementat considerablement fent que l'economia local comenci a recuperar-se lentament. Les muntanyes i les valls es clapegen amb el verd dels arganes, que dominen el paisatge muntanyós, esquitxat també de petits llogarets de pedra, moltes d'elles abandonades (foto dta.) .- L'més impressionant de tots aquests pobles és, al meu manera de veure, Tissergane -en algunes guies figura com Imouzgane- (a 115 km. de agadir i 50 de Tafraoute), autèntic niu d'àguiles emmurallat al cim d'un turó (foto inferior) .- l'accés és a peu, per una empinada escala que ens porta cap a l'única entrada que franqueja la muralla (en breu tindrà entrada pròpia) .- Després de creuar el Tizi-n-Tarkatine, entrem en el vessant Sud del Jbel Leskt, baixant cap al fons de la vall, on els pobles es van succeint, entre conreus, ametllers i oliveres, fins a arribar a Tafraoute.- Són un total de 165 km., havent calcular un mínim de 4 hores, i resant perquè no ens enxampi algun autobús davant, ja que un cop entrats en l'Anti Atles, la carretera és estreta i sinuosa, sense moltes opcions d'avançaments clars.