Joieria avantguardista i de disseny a al carrer Simonkatu, al costat de la Capella del Silenci. Al districte del disseny de Hèlsinki, entre els cèntrics carrers de Uudenmaankatu i Iso Roobertinkatu, la mirada navega d'un lloc a un altre sense saber on posar-se: la botiga de mobles amb les formes més avantguardistes i còmodes alhora, la d'inimaginables objectes de cuina. O la sabateria de somni, com és el bonic espai de Minna Parikka, que amb les seves sabates de colors vius, les seves botes abotinadas i les bosses als anys 50 aconsegueix que en creuar el llindar de la seva porta el temps s'aturi, i més quan ella, una espectacular jove de 1,80 m, va pentinada i vestida seguint la cronologia del seu calçat. En qüestió de dues illes es passa dels anys 50 al 2.050, quan en Secco o "Tresors de la Terra del Rebuig" la decoració vermell negra sobresurt a la calçada, es troba tot el reciclable per al que tingui la imaginació suficient de veure-ho. Les boniques flors per adornar la solapa no són res més que cremalleres fallides. Les corbates últim model són cinturons de seguretat aconseguits en algun desballestament de cotxes. El millor ve quan en provar uns atractius i perlats collarets, mirant amb cura s'endevina una hàbil metamorfosi de velles tecles de mòbils. I el modelet de franel marró, moníssim i original? La forma és una mica estranya, tot i així bastant atractiva per uns pantalons d'home que capgirat s'ha convertit en un femení vestit. Anna Heino té una petita joieria a la qual donen ganes d'entrar i poques de sortir. Ha aconseguit un ambient acollidor amb vidrieres en les que exposa les joies que ella mateixa dissenya, poleix i treballa al petit taller, a la vista de tots. Les seves creacions són senzilles i belles i les polseres i collarets es tanquen sense fermalls, ni accessoris, fent-les més etèries encara, com la mateixa artista que sembla anar a joc amb els seus bonics dissenys.