Una parella realitza el Camí de Santiago en bicicleta. Zona de Santiago. Paisatge del Camí de Santiago entre l'església de Santa Maria de Melide i Castañeda. Susi i Cristi, dues noies canàries caminant en la darrera etapa del Camí de Santiago.
     
L'hospitalitat i la simpatia amb la que reben els vilatans els pelegrins està garantida. Paisatge del Camí de Santiago entre l'església de Santa Maria de Melide i Castañeda. Uns agricultors saluden als pelegrins al passar per les seves terres.
     
Un senyal indica al pelegrí cap a on continua el Camí. Sobre el senyal una postal de la Verge. Pazo de Sedor. Una de les cases rurals adscrites al bo Iacobus. Susi, una noia canària, que acompanyada de la seva amiga Cristi, caminen a la darrera etapa del Camí de Santiago. Quan és Any Sant? Compostel gaudeix d'un singular privilegi concedit per primera vegada cap 1122 pel Papa Calixto II. D'ell es té coneixement gràcies a una altra butlla de 1179, aquesta sí conservada: la Regis aeterni del Papa Alexandre III, que confirma el privilegi atorgat a la Catedral pel Papa Calixto II (1118-1124). Dos germans seus, Raimundo i Enrique de Borgoña, havien pres per esposes a les filles del rei Alfons VI, Urraca i Teresa, hereves dels territoris de Galícia i Portugal, i havien així enfortit els ja sòlids vincles entre la seu compostel · lana i el Papat , que es manifesten clarament en l'impuls que van imprimir Calixto II i el rei Alfons VI a les pelegrinatges jacobeus. El privilegi concedit, i confirmat per Alexandre III, consisteix en que cada any en què el 25 de juliol, festa de l'Apòstol Santiago, coincideix en diumenge, es podran guanyar a l'Església de Compostela les gràcies del Jubileu. A causa d'aquesta condició, els Anys Sants es produeixen amb aparent irregularitat, separats per intervals de sis, cinc, sis i onze anys. Els últims anys sants del segle XX van ser 1993 i 1999. Els primers del segle XXI són 2004, 2010 i 2021. L'Església, amb l'Any Jubilar, institueix un temps especial de gràcia, durant el qual és possible obtenir una indulgència plenària per al perdó de la pena que mereixen els pecats comesos. Les condicions per guanyar el Jubileu són: 1) Visita la Catedral de Santiago on es guarda la Tomba de Sant Jaume el Major. 2) Resar alguna oració (almenys, el Credo, el Parenostre i demanar per les intencions del Papa) Es recomana assistir a la Santa Missa. 3) Rebre els sagraments de la penitència (pot ser 15 dies abans o després) i de la Comunió.
     
Una de les maneres més curioses de realitzar el camí és fer-ho a bord d'un tractor d'època. Una de les maneres més curioses de realitzar el camí és fer-ho a bord d'un tractor d'època. Ponte Maceira en el Río Tambre, el pont més significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bonica construcció de finals del segle XIV, reconstruïda al XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del Finisterre.
     
Ponte Maceira en el Río Tambre, el pont més significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bonica construcció de finals del segle XIV, reconstruïda al XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del Finisterre. Cases sobre el Río Tambre al seu pas per Ponte Maceira. Ponte Maceira en el Río Tambre, el pont més significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bonica construcció de finals del segle XIV, reconstruïda al XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del Finisterre.
     
Cases sobre el Río Tambre al seu pas per Ponte Maceira. Cases sobre el Río Tambre al seu pas per Ponte Maceira. Ponte Maceira en el Río Tambre, el pont més significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bonica construcció de finals del segle XIV, reconstruïda al XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del Finisterre.
     
Ponte Maceira en el Río Tambre, el pont més significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bonica construcció de finals del segle XIV, reconstruïda al XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del Finisterre. Ponte Maceira en el Río Tambre, el pont més significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bonica construcció de finals del segle XIV, reconstruïda al XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del Finisterre. Un pescador en el Río Tambre al seu pas per Ponte Maceira.
     
Un turista realitza fotografies des del Ponte Maceira hacia el Río Tambre. Cases sobre el Río Tambre al seu pas per Ponte Maceira. Ponte Maceira en el Río Tambre, el pont més significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bonica construcció de finals del segle XIV, reconstruïda al XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del Finisterre.
     
Cruceiro en el Camí entre Cee i Fisterra en la tercera etapa del Camí de Fisterra-Muxia. Una parella realitza el Camí de Santiago en bicicleta. Zona de Santiago. Una parella realitza el Camí de Santiago en bicicleta. Zona de Santiago.
     
Tercera etapa del Camí de Fisterra-Muxia entre Cee i Fisterra. Tercera etapa del Camí de Fisterra-Muxia entre Cee i Fisterra .. Passeig marítim de la Creu. Muxía.
     
Passeig marítim de la Creu. Muxía. Passeig marítim de la Creu. Muxía. Passeig marítim de la Creu. Muxía.
     
Una turista al Passeig marítim de la Creu. Muxía. La "pedra dues Cadrís", que segons la llegenda cristiana simbolizaría la vela de l'embarcació en la qual va aparèixer la Verge, té forma de ronyó o os ilíac, segons es miri, ia ella se li atribueixen propietats curatives per dolors de ronyons, reuma , etc. Una turista al Passeig marítim de la Creu. Muxía.
     
A la "Pedra de Abalar" de Muxía són moltes les propietats que se li atribueixen, des d'una finalitat adivinatoria fins a considerar-la com a instrument per provar la culpabilitat o innocència de les persones. Far de Muxía. A la "Pedra de Abalar" de Muxía són moltes les propietats que se li atribueixen, des d'una finalitat adivinatoria fins a considerar-la com a instrument per provar la culpabilitat o innocència de les persones.
     
Hi ha una altra Pedra prop d'aquestes que es denomina 'Pedra do Timón', per la seva semblança amb el timó d'un vaixell i també està relacionada amb la llegenda de la Verge. Turistes fotografiant la 'Pedra do Timón', per la seva semblança amb el timó d'un vaixell i també està relacionada amb la llegenda de la Verge. A la cristianització d'aquest lloc, les pedres de la Punta de la Barca, on es practicaven cultes pagans, van tenir molta importància els monjos del proper Monestir de Moraime amb el que es va originar l'aparició de diverses llegendes de tipus cristià que tenien com a principal finalitat reduir la propagació de cultes precristianes.
     
Santuari d'A Nosa Señora da Barca. Muxía. A la cristianització d'aquest lloc, les pedres de la Punta de la Barca, on es practicaven cultes pagans, van tenir molta importància els monjos del proper Monestir de Moraime amb el que es va originar l'aparició de diverses llegendes de tipus cristià que tenien com a principal finalitat reduir la propagació de cultes precristianes. Santuari d'A Nosa Señora da Barca. Muxía.
     
Far de Muxía. Far de Muxía. Campanar al costat del Santuari d'A Nosa Señora da Barca. Muxía.
     
Una peregrina camina sota l'atenta mirada d'un curiós. Muxía. El far de Fisterra és el més occidental i emblemàtic d'Europa, considerat tradicionalment com el terme de la fi del món, "Finis Terrae". El far de Fisterra és el més occidental i emblemàtic d'Europa, considerat tradicionalment com el terme de la fi del món, "Finis Terrae".
     
Una escultura en forma de bota ret homenatge als pelegrins en el far de Fisterra. Un cruceiro ubicat a la part posterior del Faro de Fisterra. Un cruceiro ubicat a la part posterior del Faro de Fisterra.
     
Uns turistes fotografien un cruceiro ubicat a la part posterior del Faro de Fisterra. Graffiti a la part posterior del Faro de Fisterra. Resant en un cruceiro ubicat a la part posterior del Faro de Fisterra.
     
El far de Fisterra és el més occidental i emblemàtic d'Europa, considerat tradicionalment com el terme de la fi del món, "Finis Terrae". Un senyal escrita en diversos idiomes vol que la pau prevalgui a la resta del món. Faro de Fisterra. Un senyal escrita en diversos idiomes vol que la pau prevalgui a la resta del món. Faro de Fisterra.
     
Una camperola a les proximitats de San Salvador de Duio. Fisterra. Un Hórreo en les proximitats de Sant Salvador de Duio. Fisterra. Un Hórreo en les proximitats de Sant Salvador de Duio. Fisterra.
     
Una camperola a les proximitats de San Salvador de Duio. Fisterra. Paisatge rural a les proximitats de San Salvador de Duio. Fisterra. Casa de Trillo, un dels allotjaments rurals del Bo Iacobus. Santa Mariña. Fisterra.
     
Casa de Trillo, un dels allotjaments rurals del Bo Iacobus. Santa Mariña. Fisterra. Casa de Trillo, un dels allotjaments rurals del Bo Iacobus. Santa Mariña. Fisterra. Casa de Trillo, un dels allotjaments rurals del Bo Iacobus. Santa Mariña. Fisterra.
     
Fisterra Poblet de la ria de Corcubión. Floristeria al casc antic de Santiago de Compostela.
     
El casc antic de Santiago de Compostela. El casc antic de Santiago de Compostela. Pelegrí pel casc antic de Santiago de Compostela.
     
Pelegrí pel casc antic de Santiago de Compostela. Pelegrí pel casc antic de Santiago de Compostela. Pelegrí pel casc antic de Santiago de Compostela.
     
El casc antic de Santiago de Compostela. Plaça de Quintana El casc antic de Santiago de Compostela. Plaça de Quintana. Exterior de l'Oficina del pelegrí. Santiago de Compostela.
     
Vistes de Santiago de Compostela. Vistes de Santiago de Compostela. Ciclistes a la Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela.
     
Exterior de l'Oficina del pelegrí. Santiago de Compostela. Exterior de l'Oficina del pelegrí. Santiago de Compostela. Hostal dels Reis Catòlics. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela.
     
Catedral de Santiago. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela. Catedral de Santiago. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela. Pelegrí a la Catedral de Santiago. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela.
     
Catedral de Santiago. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela. Catedral de Santiago. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela. Carrer San Fructuoso. El casc antic de Santiago de Compostela.
     
Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela. Catedral de Santiago. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela. Tocant la gaita al casc antic de Santiago de Compostela.
     
Hostal dels Reis Catòlics. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela. Nucli antic de Santiago de Compostela al vespre. Catedral de Santiago. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela.
     
  Pelegrí al costat de la Catedral de Santiago. Praza do Obradoiro. Santiago de Compostela.