Estem a 2200 metres d'altitud i ens movem a una velocitat màxima de 16 quilòmetres hora en direcció a Puigcerdà. El sol incideix directament sobre nosaltres i l'ombra dels 25 metres que mesuren les teles del globus pinta de color negre les muntanyes i valls per on passem. La pau i tranquil · litat que es percep des del globus contrasta fortament amb les emocions intenses que es viuen en les muntanyes on segurament alguns esquiadors aprofiten les últimes neus de la temporada. Han passat gairebé una hora i mitja i és el moment de prendre terra. No tinc ganes de baixar, juro que em quedaria hores i hores imitant el vol de les aus en aquest poètic cel. Comencem a perdre alçada poc a poc, sense presses. Un prat verd primaveral als voltants de Sanavastre és l'escenari de l'aterratge. La cistella colpeja suaument a l'herba. Tot ha acabat. El somni s'ha esfumat en pocs instants. Ara ja només queda el record de les fotos per immortalitzar l'experiència viscuda.