Un grup de nens indígenes posen davant la càmera al campament Batawana. En els voltants del campament Eagle Island Camp d'Orient Express, als afores de la Reserva d'Animals de Moremi, a Botswana hi ha un campament on resideixen un centenar d'indígenes de la tribu Batawana. És possible realitzar excursions en canoa per visitar el seu poblat. Els primers habitants de l'actual Botswana ser probablement avantpassats dels sant (també coneguts com boiximans), caçadors i recol · lectors, que avui habiten les estepes semiàrides de Botswana sud-occidental, i dels khoikhoi, provinents del nord. Tribus de llengua bantú van arribar a la regió en el primer segle aC Els avantpassats dels tswana, (avui nació majoritària), es van instal · lar entre els segles XI i XII en les planes del Riu Vaal (avui província sud-africana del Transvaal). Els tswanas es van fondre en vuit clans poderosos. Les rivalitats entre clans no van permetre als tswana crear un regne com altres nacions a Àfrica del sud. La història de Botswana - «la cruïlla fatal», situada al cor del sud d'Àfrica-, és la història del desert de Kalahari, intermediari entre la poblada sabana del nord-est i les desposseïdes estepes del sud-oest. El trànsit precolonial possibilitar assentaments dels britànics, holandesos i portuguesos des del segle XVIII. Els britànics van intentar unir el continent de nord a sud (des Sud-àfrica a Egipte), prenent la «ruta dels missioners». Els portuguesos van voler unir les colònies d'Angola i Moçambic. La regió va ser una veritable cruïlla entre els interessos estratègics colonials, i entre aquests i les tribus tswanas que habitaven aquestes zones des del segle XVII. En 1840, es van assentar a l'est de Botswana (regió de Transvaal) els colons holandesos boers (coneguts també com Afrikaaners), que fugien dels anglesos establerts a Ciutat del Cap (Cape Town). Els boers (agricultors) van disputar les escasses terres fèrtils amb els tswanas, provocant a més conflictes entre aquests i els zulus als quals els colons van expulsar del sud d'Àfrica. El 1895 tres reis tribals Tswana van anar a Londres buscant suport contra els bòers i contra l'expansió alemanya pel sud-oest africà. Botswana es va transformar des d'allí en un protectorat britànic, conegut com Bechuanaland. Els reis van haver concedir, a canvi de protecció, que la Companyia Britànica de Sud-àfrica (forma de privatització i expansió anglesa), construís una via fèrria entre les seves terres i Zimbabwe (Rhodèsia). La tutela anglesa va impedir l'absorció política per part de Sud-àfrica, però va facilitar la dominació econòmica dels boers. Malgrat la seva vasta regió semidesèrtica, Botswana va esdevenir un dels principals exportadors de bestiar i carn d'Àfrica austral. Al començament del segle XX, el 97% de la població vivia al camp i cada família posseïa almenys un parell de vaques, els més rics tenien bous per llaurar la terra. El 1966, quan Botswana va aconseguir la seva independència, la població urbana va arribar al 15% i gairebé el 40% dels habitants rurals no posseïa bestiar. A causa de la concentració econòmica dels Afrikaaners dominar l'agricultura i van controlar el 60% de les exportacions de carn. La lluita independentista es va confondre, en diversos moments, amb un assumpte matrimonial. Seretse Khama, un dels hereus més influents de l'ètnia Bamangwato, va estudiar dret a Anglaterra i es va casar amb Ruth Williams, una oficinista europea. El casament va escandalitzar als anglesos i als Afrikaaners, que van impedir a Seretse tornar a la seva terra natal. Seretse resistir les pressions, fins i tot ofertes de diners dels anglesos i, amb el suport massiu del seu poble, va mantenir el lideratge de la tribu més important del país. No va tornar fins a 1956. Nou anys després, en eleccions generals, el seu partit, el Partit Democràtic de Botswana (BDP), va obtenir 80% dels vots. Amb la independència, Seretse va ser elegit primer president del país. El 1967, va ser designat cavaller de l'Imperi Britànic. El BDP, va dur a terme una política conciliadora en relació als habitants d'origen europeu, que manejaven el 80% de l'economia. Botswana va formar part dels països de la Línia del Front que lluitaven contra l'apartheid (veure Sud-àfrica) i va integrar la SADCC (veure Organitzacions Internacionals), que buscava trencar la dependència econòmica dels nou països negres de l'Àfrica austral respecte a Sud-àfrica. El 1980 Seretse va morir de càncer i va ser succeït pel vicepresident Quett Masire (doctorat en economia a Oxford), que va patir fortes pressions de grups d'orientació socialista revolucionària, pel que fa a limitar la concentració de terres fèrtils en mans d'europeus ia augmentar el àrea destinada a cooperatives. Els pagesos van acusar als grans hisendats de criar massa guanyat en terres pobres, les que quedarien inútils a curt termini. Va sorgir, a més, un moviment a favor de nacionalitzar els jaciments de diamants, coure i níquel, explotats per empreses sud-africanes.