Durant el safari a peu realitzat en els voltants del campament Eagle Island Camp d'Orient Express, als afores de la Reserva d'Animals de Moremi, a Botswana, és fàcil trobar-se amb paisatges plens de termiters. Un termiter és la colònia de tèrmits, on cuiden la reina, neixen les larves, les crien i es converteixen en soldats, obreres o futures reines. Comunament estan a 40 metres del subsòl, posseint una càmera subterrània, la qual és la principal cambra del termiter. La part superior és un dispositiu de ventilació, que a més fa ombra perquè el termiter es refresqui. Els termiters són grans ciutats amb càmera real, zona de cultius, sistema de ventilació, refrigeració, zona d'abastament de materials, personal especialitzat (defensa, construcció, agricultura, natalitat i guarderia), etc. Hi ha diferents tipus de termiters segons l'espècie de tèrmit de la qual es tracti, però aquí tractaré tan sols dos tipus. En el primer d'ells trobem termiters de fang aplanats de fins a tres metres d'altura. Les cares amples s'orienten en direcció est-oest, mentre que les estretes ho fan en direcció nord-sud. Aquesta disposició no és capritxosa i respon a efectes tèrmics, no magnètics. Els tèrmits són sensibles a la calor i un excés del mateix les mataria, d'aquesta manera reben els primers raigs de sol a l'alba escalfant el termiter per la cara est, mentre la cara oest roman fresca. Quan el sol està en el seu zenit, la calor és màxim però aquest no afectarà les tèrmits, ja que els raigs incideixen sobre l'estreta zona superior. L'altre tipus de termiter és una estructura en forma de torre que pot arribar a assolir els vuit metres d'altura. El sistema de refrigeració que empren seria l'enveja de qualsevol enginyer, doncs alhora que aconsegueixen mantenir constant la temperatura realitzen una ventilació de l'aire viciat (difonen diòxid de carboni a l'exterior i oxigen a l'interior). A causa de la gran quantitat d'habitants que hi ha al termiter (fins a diversos milions) es genera calor, l'aire es podria estancar i reescalfar fins a un màxim letal per tèrmits. Però aquests fabulosos enginyers han aconseguit la solució: la colònia ocuparà la part central del niu i l'aire calent i carregat de diòxid de carboni ascendirà a través de les galeries, a la part superior l'aire es desplaçarà cap als laterals i baixarà per canals propers a la superfície fins al soterrani, gràcies a la porositat de les parets es produirà la difusió del diòxid de carboni cap a l'exterior i de l'oxigen cap a l'interior. Del soterrani parteixen canals fins al nivell freàtic, on les obreres recullen el fang per a la fabricació del termiter. El sostre del soterrani està format per una placa que suporta la colònia i de la qual parteixen un seguit de plaques concèntriques que absorbeixen la humitat de la colònia, en les plaques es produirà una evaporació de la humitat absorbida el quin refredarà l'aire que va arribar fins al soterrani, ascendint fins a la colònia carregat d'oxigen ia la temperatura adequada.