Safari aquàtic efectuat en canoes trucades mokoro partint des del campament Eagle Island Camp d'Orient Express, als afores de la Reserva d'Animals de Moremi, a Botswana. Les aigües de l'Okavango són empassades per l'aridesa del desert del Kalahari. Però abans de desaparèixer es ramifiquen i inunden una enorme extensió de territori formant un delta que és un dels majors paradisos de vida salvatge. El sol es posa contemplat des dels mokoros, les embaraciones tradicionals de la zona, mentre els éssers vius tanquen el cicle vital de cada dia ... EL OKAVANGO DELTA A mokoro. El diumenge era el dia del senyor, del senyor Okavango Delta. És la desembocadura d'un riu en terra més gran del món. A les 08:00 ja estàvem llestos per partir cap a aquesta immensa zona d'aiguamolls i illes, amb quantitat de vida animal i amb 4 (elefant, búfal, lleó i lleopard) dels Big 5, falta el rinoceront. El dia abans de marxar, es van unir a nosaltres 3 integrants més a l'expedició que van viatjar junts durant el mes anterior. Marcelo, un brasiler que parlava espanyol. Hugo, un espanyol rodamón i la seva nòvia, de New York. La ramificació del delta que passa per davant de Old Bridge Backpackers es diu Thamalakane. De la vora del mateix hostel ens vam muntar en una llanxa en direcció a l'estació de bots, anomenada Bor Boat Station NG32 i situat al poblat que porta aquest mateix nom. El viatge va durar gairebé 1hora per canals laberíntics de poca profunditat. De camí i tot just 1 km de la sortida, parada per veure un cocodril a la vora de metre i mig, una àguila pescadora ... Un cop allà, vam descarregar tots els trastos, ens presentem als nostres conductors-guies i vam carregar de nou el material al nostre nou mitjà de transport, el mokoro. Se li diu així a la canoa utilitzada per la gent local. En aquella zona es va crear una comunitat fa anys dedicada a un turisme molt d'acord i respectuós amb la natura. Actualment les canoes utilitzades són fetes de fibra de vidre amb dos seients tipus "grades d'estadi esportiu" pels 2 passatgers, més el conductor col · locat de peu a la part de darrere que maneja el tema a l'estil venecià amb un llarg pal de fusta. Allò era com viatjar en una rural gòndola per la marjal Pego-Oliva però d'uns 16.000km2 de superfície, amb més de 150.000 illes i amb una vida animal important. Després d'1 hora i 30 min corrent amunt pels extrems dels canals en un primer tram i per canals oberts entre la vegetació en la segona meitat, vam arribar al nostre campament base, una illa anomenada Madikudu. Al potet aquell portàvem el menjar, botigues i altres equipatge per als 3 de bord, pel que l'aigua quedava a poc més de 5 cm per entrar dins. Allò unit als constants batzegades que semblaven bolcar la canoa, em va tenir en tensió durant tot el trajecte, on l'únic que m'hagués importat mullar és la càmera. Ja que contractem el viatge més econòmic, el menjar i equip de càmping corria a càrrec de cadascú. Vaig anar amb Diana i Chris a comprar el dia d'abans i en proposar una compra en conjunt, no vaig poder dir que no tot i que ja m'estava penedint abans de haver-ho dit .... perquè amb el menjar no s'hi juga. Després de muntar les tendes tocava el lunch, i el meu menú d'estrena va ser pa de motlle amb crema de cacauets. Per si ens quedàvem amb gana havia pomes. Aquella gent té altres prioritats en la vida i per descomptat per desgràcia meva el menjar no era una d'elles. A les 16h marxem cap el meu primer safari a peu, una experiència única, autèntica i en silenci.