Paisatge fotografiat des d'una embarcació mokoro durant el safari aquàtic efectuat en canoes trucades mokoro partint des del campament Eagle Island Camp d'Orient Express, als afores de la Reserva d'Animals de Moremi, a Botswana. Abans de començar, unes mesures de seguretat en cas d'una trobada no desitjat amb hipopòtams, búfals, lleons ... El nostre guia local James a què seguíem en fila d'un, parava a explicar cada petjada, cada os, cada excrement i cada camí que anàvem trobant. Era com anar rastrejant el terreny a la recerca de les nostres preses. En aquell safari no vam veure gran varietat d'animals, ja que en aquells mesos de pluges es troben escampats per zones més allunyades. Encara que sembli mentida, el nivell de l'Okavango Delta està en nivell baix durant l'època de pluges estiuenques i alt en el sec hivern. Això és degut a que la gran massa d'aigua que drena el delta, arriba des d'Angola uns 6 mesos després d'haver caigut. O sigui, que l'aigua que està plovent a les muntanyes d'aquell país durant novembre a març triga aquest temps a recórrer els 1.000km a causa del desnivell de tan sols 60m. Abans de començar la caminada de 2 hores observem un incendi en una illa propera que ens acompanyaria durant els 3 dies. Arribem al campament amb el sol ja posat, hora en què els hipopòtams començaven la seva activitat. El sopar va ser una mica millor però de totes maneres, amb el menjar no es juga. Encara que els nostres 3 guies ens deien que l'incendi no podia arribar perquè el separava un canal, jo no les tenia totes per dormir tranquil. El tindríem uns 500 metres i en plena nit se sentia cremar com si estigués al costat mateix. En estar els canals coberts totalment de vegetació, donava aquella sensació d'intranquil · litat, que no hi havia separació entre aquella zona i la nostra. Dilluns, seguint les indicacions del nostre guia-líder, ens llevem a les 5:30 am per esmorzar alguna cosa i sortir amb el mokoro cap a un altre punt, on faríem el següent safari. Aquest va ser el safari que va justificar els diners gastats. Va tenir una durada de 4 hores i vam veure zebres, nyus, elefants, un grup de més de 20 girafes, hipopòtams, ... i tot això a peu, sense cap barrera entre els animals i nosaltres. L'única cosa dolenta va ser la intensa calor que va fer aquells 3 dies, era horrible. A la tornada del safari, James deixava el liderat als seus dos joves aprenents, qui també ens anaven cantant el nom de tot el que es movia al nostre pas. Cal veure com és la vida animal, com menys perillosos podem ser per a ells per anar a peu, més s'espanten i guarden les distàncies. Ens feien olor i seguien amb la mirada fins que corrien per allunyar-se. Però igual passava amb les zebres que el grup de les enormes girafes. Això indica també ho acostumats que estan als vehicles utilitzats per als safaris. Però la sensació d'anar caminant en silenci i sense cap vehicle a motor, no es paga amb diners. La caminada va ser d'unes 4 hores i durant ella passem per petits trams cremats per l'incendi que vam veure el dia anterior i que encara es veia cremar a curta distància. Vam tornar al campament per dinar i després em vaig a fer una migdiada. Sobre les 17h ens muntem de nou en els mokoros per veure la posta de sol entre els canals, des de l'aigua. Molt bonica posta de sol, encara que no podia col · locar el meu trípode en cap lloc, ni posar-me de peu per fer cap foto. A la nit podíem gaudir de diversos tipus d'enllumenats naturals. D'una banda i sense contaminació lumínica el preciós cel amb el seu ben marcada via làctia i júpiter, per un altre una gran quantitat d'uns petits insectes que emetien una llum intermitent ja fos mentre volaven o aturats, també la resplendor de l'incendi i finalment alguna tempesta a la llunyania. El dimarts a la mateixa hora a peu i després de l'esmorzar en marxa. Aquella vegada vam començar la curta caminada sense utilitzar la mokora, per la mateixa zona del primer dia. Com ja suposava jo, vam veure menys animals. Un parell d'elefants solitaris i un grup de 4 hipopòtams en un petit llac com més destacats. Sobre les 9:30 am ja estàvem de tornada al campament, massa temps mort sense fer res. Encara que per una banda fins i tot em vaig alegrar, perquè amb la calor que feia i sense reserves d'aigua, millor estar xerrant o tirat a la botiga. A les 14h ja ho teníem tot recollit i estàvem partint de tornada cap a l'estació de Bor. El viatge va ser una mica més curt ja que anàvem corrent a baix. El noi del hostel tenir la grandíssima idea de portar una nevera amb beguda freda. Així que em vaig fer una cerveseta amb Marcelo de tornada al hostel i sota una tempesta que ens va acompanyar en l'últim tram. Vaig haver d'esperar, un cop ja al hostel, que amainés el temporal per començar a muntar de nou la botiga. A la nit també va caure una mica de pluja, però per sort no va arribar a posar a prova la meva botiga Made in Xina. També vaig fer jo per evitar-ho, ja que sempre buscava un lloc cobert per algun arbre ia poder ser amb una mica de pendent. Pel que fa al matalàs, completament acoblat a ell, tot i que cada nit havia de inflar perquè aguantés les hores de son. Diana i Chris em van comentar sobre la visita que van fer abans de l'Okavango Delta a un desert de sal situat entre Maun i Kasane, concretament calia parar a Nata. Aquest lloc conegut amb el nom de Makgadikgadi Pans (paella) està situat dins del parc nacional anomenat Makgadikgadi & Nxai National Park.