Els temples de Bali - "els pures" - són espais a cel obert envoltats de murs color argila d'un metre d'alt construïts amb corals. Aquests temples sense sostre permeten un millor contacte amb la natura i els déus, i posseeixen en el seu interior santuaris, jardins i palmeres. A l'entrada s'aixequen portals triangulars i al fons estan els "merus", unes pagodes de fusta amb fins dotze techitos superposats fets amb fibra negra de canya de sucre. Allà habiten els déus encarnats en petites imatges d'or i resulta curiós observar com la gent els alimenta i els banya. La decoració arrebossats de petites estàtues de follets i diablets. Els "pures" són, bàsicament, un escenari artístic destinat al delit dels déus. En el temple del Palau Reial de Ubud disfrute del ball Legong entre déus de pedra, palmeres i orquídies. La lluna feia brillar el bronze dels gamelanes l'aire lliure, on van romandre silenciosos fins que els músics van anar amb violència contra ells. Una explosió caòtica de notes va generar una tensió ambiental que es va apoderar de l'escena. Immediatament van aparèixer tres sensuals ballarines amb uns brillants vestits tradicionals. Les seves cames estaven gairebé estàtiques, però la mobilitat de la part superior del cos era veloç i entretallada. Calen anys d'escola per polir els subtils moviments de braços i mans que són la clau d'aquest ball, juntament amb la gestualitat de la cara. Els rostres oscil len entre expressions d'un èxtasi de felicitat i mirades diabòliques amb les pupil movent frenèticament.